JOAN VIVES “EL MORRUT”

CREU ORDAL

(LA CREU DE L’ORDAL)

Els conceptes bandoler i bandit tenen unes característiques comunes: la pobresa i la política. Amb tot els dos mots corresponen a perfils i períodes històrics diferents.

El concepte de bandoler cal fer-lo derivar de la paraula BÀNDOL. Un grup oposat a una altre sovint per interessos territorials, econòmics i/ o ideològics. I cal circumscriure’l  cronològicament als segles XVI i XVII.

A Catalunya, des de finals de l’Edat Mitjana es van anar perfilant dos bàndols. En origen cada un d’ells defensava els interessos econòmics i territorials d’unes famílies nobles determinades. El bàndol dels nyerros orbitava al voltant de la família dels Banyuls , senyors jurisdiccionals de Nyer,  (al Conflent) . El bàndol dels cadells ho feia al voltant de la família dels Cadell, d’Arsèguel (Alt Urgell).

Amb els anys, fins i tot desapareguda la rivalitat entre les dues cases nobiliàries, cada un dels bàndols va anar prenent una certa ideologia; els nyerros partidaris dels drets feudals, i els cadells de les ciutats i els camperols, que va dividir el país , estenent-se per arreu.

Les actuacions d’aquestes quadrilles tenen com principal objectiu atacar propietats o poblacions simpatitzants o controlades per l’altre bàndol, i acostumen a moure’s per territoris molt coneguts. Els trobem fora de les seves àrees naturals en moments de persecució oficial, com les campanyes endegades pels successius virreis de Catalunya els anys 1606 i 1616.

En aquest ínterin trobem presència de bandolers al terme de Subirats, com a terra de pas entre Barcelona i Tarragona i aprofitant la seva orografia farcida de boscos, coves i avencs.(COVES DE L’ORDAL).

En el segle XVIII el cas més conegut i ben documentat correspon a Joan Vives el Morrut. La seva fi exemplifica molt clarament el concepte de justícia que es tenia a l’època. La justícia s’entenia com venjança i pedagogia. L’exposició pública dels ajusticiats tenia la finalitat de mostrar el destí d’aquells que sortien de la llei.

Però anem a pams. El cinc de novembre de 1795, prop de la Creu de l’Ordal un carruatge que transportava a la caserna de Vilafranca uns oficials provinents de Girona, és detingut pel conegut lladre Joan Vives, en companyia d’una desena d’homes de la seva quadrilla. Els objectes de més valor que s’enduen , a més dels diners, són els rellotges dels militars. Quan arriben a Vilafranca i denuncien l’assalt a les autoritats en el que més insisteixen és en el tracte humiliant que el Morrut els ha dispensat. Des d’aquesta data fins la de la seva execució no tenim cap notícia seva pel Penedès, potser perquè sembla que s’estava movent per Les Garrigues, com testimonien vàries morts que se li atribueixen a la localitat de Viaixa. Desconeixem els detalls de la

el xipreret
Interior de l’hostal EL XIPRERET (Vallirana) en l’actualitat.

seva captura, però el dissabte tretze de maig de 1797, a les cinc de la tarda, fou penjat en la Ciutadella de Barcelona. Com era preceptiu en aquests casos el cos s’esquarterà i les diferents parts traslladades per a la seva exposició pública a distints punts geogràfics, generalment llocs on el reu havia delinquit. És per aquest motiu,que el braç dret es porta a Viaixa, i el cap es transporta fins la Creu de l’Ordal. Pocs instants abans d’aquest acte, la comitiva que el duia fa parada a l’Hostal El Xipreret, a Vallirana. Una anècdota que s’explica és que d’una taula ocupada per varis homes que anaven presos, un d’ells va dir que havia conegut a Joan Vives i que desitjava fer-li al cap un petó de comiat.

Com sigui anècdota o no aquest fet, la realitat és aquell mateix diumenge 14 de maig de 1797, ales tres de la tarda “lo verdugo de la ciutat ha posat lo cap en un pal”. Es llegeix, en presència d’uns pocs   veïns l’advertiment que es multaria amb 50 lliures i 30 dies de presó qui gosés tocar-lo o desclavar-lo. El cap, o el que quedava d’ell, es va fer retirar l’any 1802 perquè el carruatge que transportava els rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa    haurien de passar per la Creu de l’Ordal camí de Barcelona. El cap s’enterrà a la capella de Sant Mateu de Vallirana.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s