Jaume Banqué, lo Parrot de Mollerussa

 

Jaume Banqué, també conegut   com lo Parrot, era un ric hisendat de Mollerussa que tenia molts diners i els feia córrer. Era l’alcalde de Mollerussa   durant la Primera Guerra Carlina i tenia l’hostal del poble.   Lo Parrot era conegut arreu de les terres de Lleida per la seva magnanimitat i per les seves donacions al clergat . A les festes majors de Mollerussa convidava molts hisendats de la plana i de la ribera del Sió i, malgrat la petitesa de la seva vila, les seves festes tenien més prestigi que les dels pobles grans. Ell les pagava i tothom en sortia molt satisfet.

Però per tot l’Urgell corria el rumor que la riquesa i la prosperitat de cal Parrot era un frau i havia arribat de forma il·legal, fins i tot delictiva. A tothom li semblava impossible que aquella casa prosperés d’aquella manera, ja que el Parrot no parava de comprar finques noves i feia anar els diners a l’ample. Els rumors i la maledicència insinuaven que la sobtada riquesa del Parrot estava relacionada amb certs robatoris que es produïen en aquelles comarques. I no anaven desencaminats.

Jaume Banqué  en realitat era el principal encobridor, protector i cap de lladres de tota la plana urgellenca. Coneixia diferents capitostos que, acabada la Guerra Carlina, seguiren amb les seves activitats delictives. Mitjançant l’hostal de Mollerussa, contactava amb ells i els oferia cops segurs i molt rentables gràcies a la información que escoltava, a canvi d’una part important del botí. A més, utilitzava l’hostal per distribuir moneda d’or falsa.

Parrot protagonitzà diferents fets que consten al sumari del seu judici. Un d’ells fou l’important  cop protagonitzat Josep Antoni Esqué d’Arbeca, quan va assaltar l’abat de Santes Creus, el qual portava una quantitat important de diners que es repartiren entre tots dos. O la seva relació, tan fructuosa, amb Salvador Carulla, lo Marquet de Golmés, cap d’una important banda. Quan tenia notícies de vendes notòries a la comarca, enviava el Carulla i els seus homes, que de nit assaltaven la casa i s’emportaven els diners, fet que tenia sorpresa tota la comarca pels seus cops precisos i efectius. Sovint feien servir el mètode de la cadira sense cul com a turment per aconseguir la confessió dels estadants de la casa.El Parrot sabia els plans dels assaltants i com a cap del sometent, que també era, adreçava a les tropes voluntàries que sortien en la seva persecució cap a una altra direcció. Els lladres sempre arribaven sans i estalvis a les seves cases.

Jaume Banqué, com a protector de lladres, quan per alguna cosa eren detinguts i empresonats, per sota mà sempre acudia en la seva ajuda, facilitant-los bons advocats i comprant favors a jutges . D’aquesta manera comprava el silenci i la fidelitat de jutges, oficials de la llei, dels capitostos i dels bandolers més perillosos.

Jaume Banqué no amenaçava  ni intervenia en cap assalt, ni en cap delicte. Era la seva manera de fer. Una vegada, però, va trencar aquella regla quan el famós lladre, el Gravat l’Aixedes, de qui havia estat molt amic, l’havia amenaçat dient que pensava acudir a la justícia per  a delatar-lo si a canvi no li pagava una gran quantitat de diners. El Parrot va encapçalar personalment un grup de malfactors, detingueren el Gravat i l’assassinaren davant seu. Clar com l’aigua: qui el traís, moriria.

Tota aquella impunitat es va acabar el dia que el Banqué es va veure embolicat, com a simple encobridor, en l’assalt a la diligència-correu i en el segrest i assassinat de l’exdiputat a Corts, Francesc Perpiñà. La mort del polític va ser un fet inadmissible per a les autoritats i van donar carta blanca a les forces de l’ordre per acabar amb la banda. També alguna cosa hi devia fer l’empresa Germans Girona-Clavé i Cia, que des de l’any 1840 controlava la Societat de Diligències i Missatgeries de Catalunya i patia els continus assalts dels seus carruatges. […]

El Parrot fou empresonat el dia 17 d’agost de 1846. Un cop començades les acusacions, aquestes ja no tingueren aturador. Vint-i-vuit testimonis de les millors famílies del país, de Bell-lloc, de Fondarella, de Golmés, d’Agramunt, de Bellpuig, de Miralcamp, de Torregrossa, de Juneda, de Borges i d’Arbeca, afirmaren que el Parrot era el més gran encobridor i protector de lladres que infestaven el país. No hi havia escapatòria.

A les tres de la tarda del 7 de novembre de 1846, a la Mitja Lluna de Cappont, Jaume Banqué, lo Parrot, alcalde, ric propietari, hostaler i cap del sometent, i l’Antoni Tarragó, lo Masclet, paleta, tots dos fills de Mollerussa, eren passats per les armes amb totes les solemnitats que feien al cas.

parrot

EL GEGANT “LO PARROT” (OLLERUSSA)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s