NICOMEDES MÉNDEZ LÓPEZ; EL PROFESSIONAL DE LA MORT

 

Nicomedes MendezNicomedes Méndez López (Haro 1842, Barcelona 1912) va ser el botxí oficial de Catalunya durant el període de 1877 a 1908.

Les execucions  eren públiques i es realitzaven a la presó de la Reina Amàlia, a la Ronda Sant Pau on avui hi ha la plaça Folch i Torres. El pintor Ramon Casas va assistir a l’execució a càrrec de Nicomedes Méndez d’Isidre Mompart , que havia assassinat tres nens en un intent de robatori a una masia de la Verneda. Aquest quadre es titula GARROTE VIL.

ramon casas
GARROTE VIL (Ramon Casas, 1892)

Va ser el responsable d’unes vuitanta execucions, algunes d’elles de personatges coneguts com Santiago Salvador, el responsable del llançament de les bombes del Liceu.

Santiago_Salvador

Enamorat del seu ofici va perfeccionar el sistema del garrot vil creant un model que afegia un cargol que foradava el clatell per tal de seccionar el bulb raquidi i

nicomedes 2
GARROT VIL CATALÀ (ideat per Nicomedes Méndez)

aconseguir una mort més ràpida i menys dolorosa.

La seva vida personal va ser força desgraciada. Es va quedar vidu quan els seus fills encara eren petits. La Maria Saturnina, la filla, va suïcidar-se quan el seu promès va assabentar-se de la professió del pare i va trencar la relació. El  fill, es va veure embolicat en la mort d’un guàrdia civil i va ser condemnat a mort. Estranyament, estant a la presó en espera que el pare l’executés, va morir en una baralla amb altres presos.

La fama de Nicomedes Méndez va arribar a oïdes de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez, que va basar en el botxí el personatge Nicomedes Terruño en la novel·la Un funcionario.

Montpart
EXECUCIÓ ANICETO PEINADOR (1893)

Quan el van obligar a retirar-se, ja que Nicomedes Méndez es resistia a deixar l’ofici, va  tenir l’estrambòtica idea de llogar un local al Paral·lel de Barcelona, al costat de l’actual teatre El Molino, per tal d’obrir el Palacio de las Ejecuciones. Pretenia ser una mena d’exposició dels estris emprats pels botxins, cadires de garrots vil amb maniquís representant condemnats, etc. L’ajuntament de Barcelona li va negar el permís. Aleshores passà la resta dels anys de taverna en taverna pel Paral·lel, explicant a canvi d’un got de vi anècdotes de la seva carrera professional, com últimes frases dels reus, percepcions sobre la innocència d’alguns condemnats, etc.

Us afegeixo un enllaç a l’hemeroteca de La Vanguardia, correponent a una entrevista a Nicomedes Méndez publicada el 16 de gener de 1892.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s