ELS ESPANTACANALLA I LA HISTÒRIA

Uns dels personatges imaginaris comuns en la major  part del folklore al món, són els anomenats espantacanalla. Es tracta d’éssers imaginaris que serveixen a  mares i a pares per a  coaccionar els infants per tal que creguin. L’espantacanalla autòcton de Catalunya és el Papus. Es tracta d’una figura antropomorfa totalment negra que es materialitza del no res i es cruspeix els infants que   ha estat desobedients. Al llarg de  la geografia del planeta trobem d’altres éssers amb idèntica funció de castigar els nens i les nenes rebecs. A Llatinoamèrica i a molts punts de la Península Ibèrica aquesta funció està reservada al Coco o al Tío Saín, al Krampus a Itàlia,a la BabaYaga a Polònia,en la regió belga de Flandes aquest paper li està adjudicat al Comte-duc d’Olivares (en aquest cas sí es tracta d’un personatge històric)…Inclús a l’antiga Grècia ja es parlava d’aquestes criatures malèvoles, com la Lamia, un monstre femení que cita Ovidio a les Metamorfosis.

Un cas interessant és l’elaboració a casa nostra, en especial en les ciutats industrials del XIX, de l’anomenat home del sac. La industrialització va venir a esborrar una forma de vida agrícola basada en el seguiment del curs natural de les estacions en el cas de l’àmbit rural, i d’unes relacions gremials paternalistes, en el cas de les ciutats. Aquest món  era ràpidament esborrat per una nova concepció de les relacions laborals i també socials. La màquina era vista com l’artífex de la desaparició del món tradicional; un ésser maligne que deixava sense feina a centenars de camperols parcers i d’ obrers en les ciutats. La màquina fagocitava costums, models familiars, dimensió humana… No és gens estrany que despertés odi, exemplificat en el moviment ludita que tenia com a objectiu la seva destrucció. Aquest moviment obrer violent va tenir el seu origen a la Gran Bretanya, bressol de l’anomenda Revolució Industrial. Un misteriós Capità Ned Lud i els seus seguidors, amb residència al bosc de Sherwood (segurament picada d’ullet a la llegenda de Robin Hood), cremava fàbriques, màquines de teixir i amenaçava de mort els industrials que  acomiadessin els obrers. A Barcelona, el moviment ludita va cremar (1835) la primera fàbrica espanyola que funcionava amb l’energia produïda per la màquina de vapor. Es tractava de la Fàbrica dels Germans Bonaplata, situada al carrer Tallers,a tocar de la muralla.

Però aquest odi també va crear un sinistre imaginari: les màquines s’alimentaven de sagí, de greix humà… De cas els ferrocarrils no cruspien cavalls? (hom es referia a la unitat de potència cavalls de vapor). I quin greix tenia més qualitat que els dels infants? Poc a poc va anant prenent forma l’espantacanalla Home del Sac, com a proveïdor d’aquest greix humà  provinent dels infants que segrestava i venia a les indústries. La detenció a Barcelona el 1912 de l’anomenada Vampiresa del Raval (Enriqueta Martí Ripollès) acusada de segrestadora, assassina de nens i nenes i venedora de la sang i el greix de les víctimes a personalitats relacionades amb indústries catalanes, van donar carta de realitat al mite.

És aquest un clar exemple de com la tradició i la cultura popular sovint tenen contacte amb la Història, tot i que com acostuma a passar amb el folklore, s’amaneixi de ficció , sovint fins arribar a desfigurar-la.

fabrica bonaplata

FÀBRICA DELS GERMANS BONAPLATA

home del sac

REPRESENTACIÓ POPULAR DE L’HOME DEL SAC

Enriqueta Marti

ENRIQUETA MARTÍ RIPOLLÈS (1871-1913) LA VAMPIRESA DEL RAVAL

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s