LA MÀGICA ESPASA VILARDELL

L’historiador Martí de Riquer al llibre “Llegendes històriques catalanes” Editorial Quaderns Crema (capítol 1) explica un cas ben il·lustratiu sobre les anomenades “espases de virtut”.Les espases de virtut eren aquelles que havien estat forjades en condicions astrològiques especialment propícies sota el poder de determinades constel·lacions. Avui dia aquestes creences ens poden resultar infantils, però hem de tenir en compte que la mentalitats dels homes i dones de l’Edat Mitjana era força diferent. I què al costat d’una forta religiositat que impregnavala vida, subsistien velles creences paganes.

Sentència de Jaume i sobre l’espasa de Vilardell (18 d’octubre del 1274)

El 18 d’octubre de l’any 1274 el rei Jaume el Conqueridor, a Barcelona, emeté sentència sobre un litigi ben particular. El denunciant, el cavaller Arnau de Cabrera, al·legava que el cavaller Bernat de Centelles el reptà per tal com sostenia que havia d’ésser considerat vassall seu per raó d’un cert feu. Arnau de Cabrera negà la dita dependència i afirmà que estava disposat a defensar la seva justícia. Seguint el costum dels cavallers, acordaren de resoldre el litigi mitjançant una batalla judicial.

Arribat el dia fixat per a la contesa, comparegueren Arnau de Cabrera i Bernat, fill del susdit Bernat de Centelles, i tots dos feren els juraments de consuetud, entre ells que no portaven res que fos de virtut («quod non deferebant aliquid quod haberet virtutem»), i aquest jurament fou fet davant el noble Guillem Ramon de Montcada. La batalla es feu al pla del Born, en el lloc on cent anys més tard es construí l’església de Santa Maria del Mar.

Això fet, els dos adversaris entraren a la lliça i començà la lluita a cavall.

Arnau de Cabrera denuncià al rei que, contra allò que havia jurat, Bernat, fill de Bernat de Centelles, portava en el combat l’espasa de Vilardell, que té la virtut que no pot ésser mort ni vençut ningú que la dugui en batalla («portavit ensem de Villardello, qui quidem ensis habet virtutem ut nullus subcumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit»). I té moltes altres virtuts, com ara que, si algú la deixava cap per avall, ella sola es girava i es posava com cal.

Afegeix el denunciant que Bernat de Centelles, el pare, manllevà aquesta espasa per mil cinc-cents morabatins amb la perversa intenció que el seu fill se’n servís en la batalla. No res menys acusa Bernat de Centelles, pare, d’haver demanat al prior de Sant Pau de Barcelona una certa alba («camisia») que té la virtut que, qui la vesteix, no pot ésser vençut en batalla, amb el propòsit que el seu fill la portés en el duel amb Arnau de Cabrera, cosa que sabien perfectament Bernat de Centelles i els seus fills Gilabert i Bernat. Denuncia, encara, que Bernat de Centelles, en la batalla, duia una capseta de ferro que contenia una pedra preciosa dita «diamàs», considerada virtuosa perquè a aquell qui la porta no li pot ésser trencat cap os, segons consta en confessió feta per Gilabert de Centelles, el qual la proporcionà al seu germà Bernat, el lluitador.

Després d’insistents consideracions i de nombroses al·legacions jurídiques, i havent escoltat els seus consellers, el rei Jaume sentencià que Arnau de Cabrera fos restituït plenament en l’estat que tenia abans d’entrar en la lluita, que en aquesta Bernat de Centelles havia procedit contra les ordinacions de Catalunya, contra els costums de guerra i contra allò que havia jurat per tal com havia portat en la contesa l’espasa de Vilardell i altres elements de virtut; invalidà ultra això l’homenatge que Arnau es veié obligat a retre a Bernat de Centelles.

Bernat de Centelles fou condemnat per Jaume I fonamentalment perquè en la batalla amb Arnau de Cabrera duia l’espasa de Vilardell, arma que «habet virtutem», per tal com tot aquell qui la porta no pot ésser vençut. El mot virtut, en el nostre cas, té el valor de «prodigi», «meravella», «condició sobrenatural» i fins i tot el de «miracle». I això atemptava contra la igualtat de poder que han de tenir els qui lluiten en un combat judicial. El tractat jurídic De batalla, redactat entre els anys 1251 i 1255, fixava les condicions d’igualtat en què han de lluitar els combatents, els quals, abans d’iniciar-se la contesa, han de jurar: «Jo, Aytal, jur que açò de què he reptat Aytal és veritat, e que ho menaré, e e·l camp no metré… armes qui ajen vertut, ne nòmina, ne péra preciosa, ne breu, ne portaré sucre candi». Aquest text legal fa ací explícita referència a poders sobrenaturals: a les armes miraculoses («qui ajen vertut»), als eixarms escrits en bitllets («nòmina», «breu»), a les pedres precioses considerades màgiques i al sucre candi, al qual hom devia atorgar propietats ocultes.

Quan fra Francesc Eiximenis, al Dotzè del Chrestià, dedica tot un capítol a les coses que «fan lo cor de l’hom fort», inclou:

Quatorzenament, fa l’om fort, segons los filòsofs e segons ensenya clara experiència, armes constil·lades. Per què nota ací e no·u ages per dupte que armes fetes en constil·lació fan gran obra a aquell qui les porta. E majorment s’és açò provat en espases qui s’apellen de virtut, car tallen ferre axí com si tallaven una carabaça fresca, e fan lo cor d’aquell qui·l porta ardent e vigorós; e d’aquestes ach una lo rey En Jacme d’Aragó, de bona memòria, qui pres València, e yo sé que la an vista molts dins la dita ciutat; e lo senyor rey En Pere, qui uy regna aquí matex, n’à tres fort excel·lents e meravelloses en los seus tresors. E tot axí com se fan espases axí virtuoses, axí·s poden fer altres armes defenens e ofenens qui han especial e gran eficàcia a dar gran cor e gran força e gran ardiment e gran audàcia e gran colp. No penses que fer aytals armes sia cosa difícil, aüt lo temps covinent e bon mestre. És bé ver que lur efficàcia ne principal virtut no dura per a tostemps.

Sembla, doncs, que espases de virtut i espases de constel·lació eren la mateixa cosa i que, si bé el seu posseïdor les podia utilitzar en la guerra, eren justament defeses en combats judicials, on els contendents havien de lluitar en condicions iguals.

_________________________

Avui dia l’espasa Vilardell estroba exposada al Museu de les Armes de ParísespasavilardellEspasa Vilardell.

solervilardell El cavaller Soler de Vilardell lluitant amb el Griu de Sant Celoni. Gravat a la Porta de  Sant Iu de la Catedral de Barcelona.

justesEl Pla del Born era el lloc on es duien a termes les justes, les “batalles de judici”.

born.jpg El Passeig del Bornen l’actualitat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s